TOT MEU
El darrer videoclip que hem fet és de "Tot Meu", la cançó ballaruca de "La línia màgica": la recreació contemporània de la història d'un Ventafocs trist enfilat a un tren de rodalies.
Al clip:
- Hi surt un stalker.
- No hi surt cap zombie.
Direcció: Dimas Rodríguez i Èric Palaudàries
Càmara i edició: Èric Palaudàries
Amb la col·laboració de David Anguera
““Tot Meu”, pedía a gritos un videoclip lleno de colores para acompañar esta música bailonga y quasi-disco y contrastar la historia que cuenta, una de triste final en la que Miquel explica que estamos condenados a valorar el amor que recibimos, cuando lo perdemos; siempre demasiado tarde.”
AIXOPLUC
NOU SINGLE
Aixopluc, el nou i últim single extret de l'àlbum "La Línia Màgica". Es publica ara a totes les plataformes digitals.
Aixopluc és una paraula manllevada, per dir-ho finament. És el nom de l'estudi de l'arquitecte català resident a Sydney, David Tapias. El David és un bon amic del Miquel que de tant en tant truca amb alguna idea esbojarrada. Als amics, habitualment, no els sabem dir que no i així passa que ens trobem, sense saber massa bé com, vivint en un estudi de cartró un cap de setmana amb l'Agustí Busom i l'Àlex Torío
Aquest cop, la trucada del David va ser molt fructífera. Va proposar al Miquel que passés uns dies dalt del refugi CampCommons a les afores de Porrera i així va ser com d'un dia per l'altre el Miquel es va trobar enfilat dalt d'un cingle al bellmig del Priorat sense res més a fer que escriure una cançó.
La ironia de tot plegat és que la cançó que el Miquel va escriure dalt de la muntanya no és "Aixopluc". És aquesta altra cançó que no hi té res a veure.
Aixopluc neix allí, també. Neix de l'idea de la cabana, del sostre en un lloc inhòspit. Quan vam llançar "La línia màgica" us vam explicar que era un disc sobre l'amor i què és l'amor si no un refugi, aixopluc del món exterior?
Cucs de seda, amb el seu fil, brodaré el teu nom!
la línia màgica
El tercer disc del Miquel Vilella porta per títol "La línia màgica" (MET/Satélite K, 2017) i és un disc sobre l'amor, o potser més acuradament caldria dir que és un disc sobre les diferents circumstàncies de l'amor. El títol l'inspira la conquesta de la ruta "Magic Line" al K-2: una fita de l'alpinisme que, com passa sovint amb les grans històries d’exploració, té un final tan heroic com tràgic. La muntanya mítica, com l'amor i les cançons, quan són atacades amb puresa i decisió, revelen el que sabem: que la ruta impossible existeix.
iCat torna a la FM i ho fa en plena forma, disposada a celebrar cada pas plenament. Per primer cop ho farà amb una campanya molt especial que donarà la benvinguda a la desitjada 'connexió': la cançó de l'estiu d'iCat signada i defensada per l'inenarrable Miquel Vilella. "Amor a la plaça" és pop esplendorós, vivaç - llum absoluta per a una cançó de melodia encomanadissa i expansiva.
Mesclat pel genial Santos Berrocal a Blind Records (Sidonie, Love of Lesbian, Supersubmarina i Joan Masdéu) i masteritzat a Magic Garden Mastering de Los Angeles pel Brian Lucey que ha treballat amb The Shins, The Kills, Lucinda Williams, Arctic Monkeys i Black Keys entre d'altres . Enregistrat als estudis MBG Audio a Tarragona
la línia màgica
La porta s'obre, la muntanya es mostra. / Tindrem poc temps per triar la nostra cançó. / Aclimatació. / El teu menjador, de metall i gel, / Es va tornant de fusta i vi. / La incomoditat també és il·lusió. / Arribem al camp avançat. / Ens llencem al buit: la línia màgica existeix. / Muntanya amunt, perdem el nord. / Desfarem el gel. Sota l'aigua ens retrobarem / Al lloc on el temps es riu / Dels records i dels morts. / Clavem la bandera. Tanques la nevera. / T'ajudo a recollir i a netejar. / No volem baixar. / El cim perillós és el que no es veu, / Però el vull trepitjar perquè sé que hi és. / Miserable és qui sols si toca creu / I que l'amor de l'altre se li deu.
Tot meu
Sols tu saps veure quan vaig malgirbat / Fas que recordi els anys que he oblidat. / Quan marxes i em quedo sol, / Obro els ulls i sé que ets meu. Tot meu. / El nostre amor va i ve en tren. / Sé que m'esperes, però no sé qui ets. / La parada on he de baixar, / Me la vas dir quan vaig ser teu. Tot teu. / Tot meu. / Ballarem mentre tinguem els ull oberts. / Fugirem del sol. Dins la foscor ens veiem nets / I ens farem tot el que ens vulguem fer. / Jo saltaré un últim cop i et diré / Ets tot meu. / Vinga, puja, quasi som a dalt. / El que veus és tot el que hem cremat / Quan torni el verd, ja serà tard. / Tot això va ser meu. Tot meu. / / Ara sempre vaig ben pentinat. / Enyoro saber com oblidar. / I si algun cop ens hem creuat / Em fa mal veure que ets tot seu. Tot seu.
aixopluc
Recolza el cap, / A prop del seu coll, / Donant per fet / Que sempre hi serà. / Dóna la mà, / Tot oblidant / Que l'aixopluc del perfum / Sempre es desfà / Estelles de cor trencat. / Rodalies amb retard. / Acostumat. / El teu mai és per sempre. / Desafio la mediocritat. / Malament i massa tard. / Els llambordins se'n riuen. / Sóc passat. / Els amants que se'm creuen al pas / Es fan petons sense parar. / Em miren i em pregunten / Com tornaràs del passat? / Fulles i flors per als meus amics, / Els cucs de seda. / Amb el seu fil brodaré el teu nom. / No tocaré. / No oloraré. / Si no pots ser meva, / Aquí em quedaré. / Com tu. / Com tu. / Com tornar.
Amants de mitja tarda / S'asseuen a la meva taula, / Mentre ella els porta les restes / Del meu dinar. / Vull viure sense pressa. / El que no sé no m'interessa. / Quan arriben els campaners de mitjanit, / Sé que et tindré sols per a mi. / El teu cor és gran, sembla no tenir fons. / Dins hi cabem tots, / Però quan es fa fosc i els gats pugen als terrats / Sols quedem tu i jo. / Ja no miro a terra / Quan camino per la Rambla. / No em fa por creuar-nos la mirada / I que em somriguis de reüll. / Un home resignat / No vol renunciar / Al dret a tornar / Al dia en què es va equivocar. /
campaners de mitjanit
La roca negra bull. / Odia'm, però no m'oblidis. / D'aquest ferro un dia en vaig fer or. / La llei del més fort / És una traïció al teu nom. / Quan els ulls s'acluquin, rapinyarem. / Costen d'arrancar les escames de les paraules / Que ens van emmudir, / Que ens van fer mal. / Et torno el que és teu. / Mai es tard per fer justícia. / Sols una nit més i després / Marxaré.
la roca negra
Ai!, sóc un lladre i robo a casa meva. / Ai!, sóc un cec i dissimulo la sordesa. / Però m'és igual. / Com menys serem, / Més en tindrem, / De Tu. / Ho has sentit? / Ahir, a la nit, els van detenir a tots. / Ja ho vas dir que estimaven fort, / Que estimaven a cara de gos.
els amants salvatges
Així és com s'acaba? / El primer cop que em passa. / Així és com s'acaba? / No és l’última vegada. / Aquella fiblada va fer tan mal. / Em va marcar a l'ànima el teu nom. / Em sento culpable, / Abandonada, / Però m'il·lusiono, / Resignada. / Aquella fiblada va fer tan mal. / Em va marcar a l'ànima el teu nom. / Em vas dir “vull marxar”. / Jo et vaig dir “endavant”. / Però mai te'n vas acabar d'anar. / Una altra vegada. / Sort que no hi ha canalla. / Abraço les excuses, / Aguanto les mirades. / I com ho fem ara? / Què fem amb la canalla?
què fem amb la canalla?
Camina, flota i somriu. / No li fa por donar / El que jo més temo perdre. / Desapareix per l'avenc / I torna al meu costat / / I no té por / Del temps traïdor. / Fa que el desig que tinc per tu sigui net i clar. / L'orgull i el perdó / Dels enamorats, / Els entrega als desemparats. / M'ensenya a tornar. / / Tothom és de tothom, / Ningú és de ningú. / Quan el gas de la llum s'acaba / La nit s'estén sobre el mar, / Però ella encara és de dia.
l'orgull i el perdó
Parlo sol i et dic / El que et diria / Si ara fossis aquí. / Els teus ulls. / Parlo sol i et dic / El que et diria / Si ara fossis aquí. / Canta'm! / Salva'm! / I et dic / El que et diria / Si ara fossis aquí. / Canta'm! / Salva'm! / No veus que m'estic enfonsant / On em vas deixar / Al carrer Montmany. / Parlo sol i et dic / El que et diria / Si ara fossis aquí. / Els teus ulls.
Carrer montmany
Estic sol, vaig corrent. / El rellotge es va fonent. / El teu tacte és borrós. / Sóc un record. En sóc conscient. / Estic amb tu, però no em veus. / Et parlo, però no em creus. / No m'abandonis! / M'estàs transformant. / Vaig viure tocant fons. / Tu i jo, sense condicions. / Vaig morir injustament. / Vergonya, sols el teu lament. / Et veig sol davant el mar. / El vent m'està aixecant. / Tanco els ulls, torno a tu. / Tot és pau, tot és blanc.
m'estàs transformant
el retorn del falsari
El desert de foc / És ple de laments / Que es queixen perquè el temps que queda és poc. / El teu record, / El meu turment. / No sé com però / Tornarà a venir el moment. / Tu em fas trobar a faltar / Després del que he creuat: / Un mar traïdor i despietat / Una ciutat que em fa ennuegar, / La por als miralls que he trencat. / No et puc deixar d'esperar. / el camí de gel / És ple de fum / I de fantasmes / Que han perdut el cap. / Sóc un d'ells / I tant me fa. / No sé qui sóc, / Però sé qui podria haver estat.
CRÈDITS
Compost, interpretat i produït per Miquel Vilella.
Mesclat per Miguel Zanón i Miquel Vilella.
Masteritzat per Miguel Zanón.
Enregistrat als estudis MBG Audio i The Campboards Recording Studio.
Músics: Ramon ‘Monxo’ Grau (bateria), Xavier ‘Kanyi’ Cañisá (baix), Miguel Zanón (guitarra), Raül Contreras (violí), Vicenç Vidiella (cello) i Jordi Gil (trompeta).
Disseny OVNI Comunicació. Fotos Carles Fargas. Flors Centre Botànic.
amor a la plaça
(videoclip oficial de la cançó d'iCat FM)
tots els sermons (DIRECTE)
