la línia màgica
La porta s'obre, la muntanya es mostra. / Tindrem poc temps per triar la nostra cançó. / Aclimatació. / El teu menjador, de metall i gel, / Es va tornant de fusta i vi. / La incomoditat també és il·lusió. / Arribem al camp avançat. / Ens llencem al buit: la línia màgica existeix. / Muntanya amunt, perdem el nord. / Desfarem el gel. Sota l'aigua ens retrobarem / Al lloc on el temps es riu / Dels records i dels morts. / Clavem la bandera. Tanques la nevera. / T'ajudo a recollir i a netejar. / No volem baixar. / El cim perillós és el que no es veu, / Però el vull trepitjar perquè sé que hi és. / Miserable és qui sols si toca creu / I que l'amor de l'altre se li deu.
Tot meu
Sols tu saps veure quan vaig malgirbat / Fas que recordi els anys que he oblidat. / Quan marxes i em quedo sol, / Obro els ulls i sé que ets meu. Tot meu. / El nostre amor va i ve en tren. / Sé que m'esperes, però no sé qui ets. / La parada on he de baixar, / Me la vas dir quan vaig ser teu. Tot teu. / Tot meu. / Ballarem mentre tinguem els ull oberts. / Fugirem del sol. Dins la foscor ens veiem nets / I ens farem tot el que ens vulguem fer. / Jo saltaré un últim cop i et diré / Ets tot meu. / Vinga, puja, quasi som a dalt. / El que veus és tot el que hem cremat / Quan torni el verd, ja serà tard. / Tot això va ser meu. Tot meu. / / Ara sempre vaig ben pentinat. / Enyoro saber com oblidar. / I si algun cop ens hem creuat / Em fa mal veure que ets tot seu. Tot seu.
aixopluc
Recolza el cap, / A prop del seu coll, / Donant per fet / Que sempre hi serà. / Dóna la mà, / Tot oblidant / Que l'aixopluc del perfum / Sempre es desfà / Estelles de cor trencat. / Rodalies amb retard. / Acostumat. / El teu mai és per sempre. / Desafio la mediocritat. / Malament i massa tard. / Els llambordins se'n riuen. / Sóc passat. / Els amants que se'm creuen al pas / Es fan petons sense parar. / Em miren i em pregunten / Com tornaràs del passat? / Fulles i flors per als meus amics, / Els cucs de seda. / Amb el seu fil brodaré el teu nom. / No tocaré. / No oloraré. / Si no pots ser meva, / Aquí em quedaré. / Com tu. / Com tu. / Com tornar.
Amants de mitja tarda / S'asseuen a la meva taula, / Mentre ella els porta les restes / Del meu dinar. / Vull viure sense pressa. / El que no sé no m'interessa. / Quan arriben els campaners de mitjanit, / Sé que et tindré sols per a mi. / El teu cor és gran, sembla no tenir fons. / Dins hi cabem tots, / Però quan es fa fosc i els gats pugen als terrats / Sols quedem tu i jo. / Ja no miro a terra / Quan camino per la Rambla. / No em fa por creuar-nos la mirada / I que em somriguis de reüll. / Un home resignat / No vol renunciar / Al dret a tornar / Al dia en què es va equivocar. /
campaners de mitjanit
La roca negra bull. / Odia'm, però no m'oblidis. / D'aquest ferro un dia en vaig fer or. / La llei del més fort / És una traïció al teu nom. / Quan els ulls s'acluquin, rapinyarem. / Costen d'arrancar les escames de les paraules / Que ens van emmudir, / Que ens van fer mal. / Et torno el que és teu. / Mai es tard per fer justícia. / Sols una nit més i després / Marxaré.
la roca negra
Ai!, sóc un lladre i robo a casa meva. / Ai!, sóc un cec i dissimulo la sordesa. / Però m'és igual. / Com menys serem, / Més en tindrem, / De Tu. / Ho has sentit? / Ahir, a la nit, els van detenir a tots. / Ja ho vas dir que estimaven fort, / Que estimaven a cara de gos.
els amants salvatges
Així és com s'acaba? / El primer cop que em passa. / Així és com s'acaba? / No és l’última vegada. / Aquella fiblada va fer tan mal. / Em va marcar a l'ànima el teu nom. / Em sento culpable, / Abandonada, / Però m'il·lusiono, / Resignada. / Aquella fiblada va fer tan mal. / Em va marcar a l'ànima el teu nom. / Em vas dir “vull marxar”. / Jo et vaig dir “endavant”. / Però mai te'n vas acabar d'anar. / Una altra vegada. / Sort que no hi ha canalla. / Abraço les excuses, / Aguanto les mirades. / I com ho fem ara? / Què fem amb la canalla?
què fem amb la canalla?
Camina, flota i somriu. / No li fa por donar / El que jo més temo perdre. / Desapareix per l'avenc / I torna al meu costat / / I no té por / Del temps traïdor. / Fa que el desig que tinc per tu sigui net i clar. / L'orgull i el perdó / Dels enamorats, / Els entrega als desemparats. / M'ensenya a tornar. / / Tothom és de tothom, / Ningú és de ningú. / Quan el gas de la llum s'acaba / La nit s'estén sobre el mar, / Però ella encara és de dia.
l'orgull i el perdó
Parlo sol i et dic / El que et diria / Si ara fossis aquí. / Els teus ulls. / Parlo sol i et dic / El que et diria / Si ara fossis aquí. / Canta'm! / Salva'm! / I et dic / El que et diria / Si ara fossis aquí. / Canta'm! / Salva'm! / No veus que m'estic enfonsant / On em vas deixar / Al carrer Montmany. / Parlo sol i et dic / El que et diria / Si ara fossis aquí. / Els teus ulls.
Carrer montmany
Estic sol, vaig corrent. / El rellotge es va fonent. / El teu tacte és borrós. / Sóc un record. En sóc conscient. / Estic amb tu, però no em veus. / Et parlo, però no em creus. / No m'abandonis! / M'estàs transformant. / Vaig viure tocant fons. / Tu i jo, sense condicions. / Vaig morir injustament. / Vergonya, sols el teu lament. / Et veig sol davant el mar. / El vent m'està aixecant. / Tanco els ulls, torno a tu. / Tot és pau, tot és blanc.
m'estàs transformant
el retorn del falsari
El desert de foc / És ple de laments / Que es queixen perquè el temps que queda és poc. / El teu record, / El meu turment. / No sé com però / Tornarà a venir el moment. / Tu em fas trobar a faltar / Després del que he creuat: / Un mar traïdor i despietat / Una ciutat que em fa ennuegar, / La por als miralls que he trencat. / No et puc deixar d'esperar. / el camí de gel / És ple de fum / I de fantasmes / Que han perdut el cap. / Sóc un d'ells / I tant me fa. / No sé qui sóc, / Però sé qui podria haver estat.